fbpx

L'Agenda

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre tota l'actualitat de Canyelles al teu correu electrònic.

Si us plau, activeu el javascript per enviar aquest formulari

Canyelles s'adhereix al Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones

11 25 DiaViolenciaGenereCanyelles s'adhereix al Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. A continuació teniu el manifest unitari que s'ha elaborat en motiu d'aquesta jornada, que també el podeu consultar aquí.

 

 

MANIFEST UNITARI
DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES
DONES

25 de novembre de 2017

Avui, en el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones,
tornarem a denunciar i recordar allò que hauria de ser una obvietat. I ho farem les
vegades que calgui. No és una queixa. No és un caprici. Estem reivindicant els
nostres drets fonamentals.
La violència masclista no és un problema de les dones. És un problema de tothom,
tots i totes. I no són casos aïllats ni inevitables. Les dades són alarmants i només
com a societat podem erradicar-la. No és fàcil. Hem heretat una tradició on les dones
aguanten amb silenci, patiment i sentiment de culpa les agressions. Perquè encara
vivim en una cultura masclista que ha normalitzat les conductes delictives contra les
dones.


Ja n’hi ha prou. Cal construir una societat que no toleri la violència masclista. Perquè
ara l’estem tolerant. I no és un desig ni un somni: és una necessitat urgent.
N’estem tipes. Estem tipes de tanta violència sexual. A la pròpia llar, al carrer, a la
feina. On sigui i quan sigui. Exercida per la parella, per l’exparella, per familiars, per
companys, per coneguts o per desconeguts. Estem tipes de ser notícia, de convertir
les dones assassinades en xifres, de ser víctimes, que ens matin, que ens insultin,
que ens grapegin, que ens violin, que ens vexin, que ens utilitzin. I tot, només pel fet
d’haver nascut dones.
Estem tan tipes, que avui ens dirigim a vosaltres. Qui contribueix a perpetuar la
violència masclista. Qui us amagueu o passeu desapercebuts però sabem que hi sou.
Avui us assenyalarem.
-Als violadors: sí, vosaltres, els homes que ens heu forçat, que heu utilitzat la vostra
força física, l’amenaça o la coerció per sotmetre’ns, que no heu volgut escoltar un no,
els que us penseu que arriba un moment que ja és massa tard per dir que no. Encara
que siguis marit, company, amic o acabat de conèixer. No és no, sempre. I quan
sentis no, ni ens toquis. Només un sí és un sí. I aquest sí pot ser que no en qualsevol
moment o en una altra ocasió. Quan utilitzeu les drogues, l’alcohol i les substàncies
químiques per anul·lar la capacitat de decisió de les dones és masclisme disfressat
d’estratègia de submissió. Mai, en cap cas, la pèrdua de consciència és sinònim de
consentiment.
-Als abusadors: els que utilitzeu una suposada autoritat, a la feina, a casa, a la
família, per sotmetre’ns, per agredir-nos, per fer-nos por, per fer-nos mal, per fer-nos
xantatge, per coaccionar-nos, per utilitzar-nos en el vostre benefici i pels vostres
interessos. Cap càrrec, cap responsabilitat, cap autoritat és més important que la
nostra llibertat. No teniu cap poder sobre el nostre cos.


2
-Als assetjadors: els que ens molesteu pel carrer, a les festes majors, al transport
públic, a la feina o a casa. Els que us refregueu contra els nostres cossos al metro.
Els que exhibiu els vostres genitals a l’autobús. Els que ens perseguiu. Els que ens
envieu missatges amenaçadors per mòbil o per correu electrònic. Els que controleu
els nostres telèfons. Els que ens assetgeu a través de les xarxes socials. Els que
espereu en un pàrking, en un ascensor, en un portal o ens perseguiu dient-nos allò
que per a vosaltres són inofensives “floretes”. Els que ens insulteu quan no acceptem
les vostres propostes. Deixeu-nos en pau. Si us diem que no, no insistiu. No és
timidesa. És que les dones som lliures per decidir amb qui volem estar i, sobretot,
amb qui no volem estar.
-Als maltractadors: la violència és la vostra manera il·legítima d’exercir el poder. Els
que aprofiteu la intimitat o privacitat per colpejar, per matar, per vexar, per agredir
sexualment, per espantar. O per matar i maltractar els nostres infants. Això us
empobreix com a homes i és un delicte que ha de ser perseguit per la justícia. Sou
criminals. Les dones no som propietat de ningú.
-Als i les que calleu però sabeu què passa: qui els hi rieu les gràcies als assetjadors,
qui heu consentit que es maltractés o es violés una dona, qui heu mirat cap a l’altra
banda, qui no heu recriminat un abús de poder... Ja n’hi ha prou. Parleu. Assenyaleu.
No sigueu còmplices. Sigueu íntegres o també us convertireu en culpables. Esteneu
la mà a qui ho necessita de veritat. No tolereu la violència contra cap dona. No sou
agents passius, teniu molt a dir, per aturar-los a ells i per a acompanyar-les a elles.
-Presentadors i presentadores de televisió que feu espectacle de la violència
masclista. Amb la vostra feina mal feta contribuïu a perpetuar la cultura de la
violència. Ja n’hi ha prou de veure maltractadors i violadors per televisió que es fan
les víctimes i justifiquen el seu comportament. Prou de convertir víctimes en titelles al
servei de l’audiència. Prou d’estigmatitzar dones maltractades, de perseguir-les pel
carrer, de buscar on s’amaguen. Prou de vulnerar el seu dret a la intimitat i destruir la
seva privacitat i la dels seus fills i les seves filles. No confongueu l’audiència: l’amor
no és possessió. L’enamorament no és propietat. La violència contra les dones no és
un espectacle. Fer-ho va contra l’ètica periodística, contra la responsabilitat
professional, contra els drets de les persones i els infants.
-Periodistes i mitjans de comunicació que quan informeu de la violència contra les
dones dieu que les dones es moren. Les dones no es moren. A les dones les maten.
Les assassinen. A veure si ho enteneu d’una vegada. Assenyaleu el masclisme com
a causa d’aquesta violència.
-Periodistes que quan maten una dona o els seus infants pregunteu al veïnat com era
l’assassí. Ens és igual saber si saludava o si era bon veí. Prou d’explicar si l’assassí
era gelós. Els assassins no es justifiquen ni tenen cap aparença especial.
-Professionals de l’audiovisual que perpetueu els tòpics que atempten contra les
dones: no les convertiu més en objectes. Que el seu físic no determini la seva feina,
no consentiu l’entreteniment que vexa les dones o que banalitza la violència de
masclista. Pareu de tolerar missatges masclistes que normalitzen relacions de parella


3
tòxiques, que perpetuen tòpics sobre la realitat femenina que són falsos, caducs i
nocius.
-Professionals de la publicitat i empreses anunciants que us recreeu en l’estètica del
patiment de les dones. No convertiu la violència contra les dones en bellesa i
argument de venda. Prou d’imatges de dones sotmeses als homes, humiliades, mig
mortes, per vendre perfums o rellotges o el que sigui. Prou de sexualitzar les
criatures. Pareu de dipositar una càrrega eròtica sobre la infància. Les nenes i els
nens no són productes al vostre servei.
-Empresaris de l’oci nocturn que utilitzeu les dones com a reclam dels vostres
negocis: No sigueu còmplices de la violència masclista. Pareu de posar-ho fàcil als
abusadors que poden trobar, en els vostres locals, la coartada perfecta. Ajudeu a
combatre l’assetjament. No eludiu un problema molt greu que sabeu perfectament
que també s’esdevé en el vostre àmbit.
-Professionals de la judicatura, l’advocacia, la medecina forense, i cossos policials
que infravaloreu les denúncies de les dones: el vostre àmbit és essencial per
erradicar la violència masclista. Documenteu-vos de les estadístiques i sigueu
sensibles a la realitat social. Si menysteniu els testimonis de les dones agredides i el
risc que suposa conviure amb un agressor, poseu en joc les seves vides. I recordeu:
els fills i les filles també són víctimes de la violència masclista. No permeteu que la
justícia sigui utilitzada pels maltractadors com una estratègia per continuar
coaccionant les víctimes.
I finalment, a totes les dones:
Ningú pot privar-nos dels nostres drets. Tenim dret a viure sense violències
masclistes. Tenim dret a ser lliures. I no us sentiu culpables per ser-ho. Si us sentiu
sota amenaça, si viviu amb por, per poca que sigui, demaneu ajuda. La nostra
manera de pensar, de vestir, de divertir-nos, de gaudir de la vida, mai ha de ser un
argument per acusar-nos o fer-nos sentir malament. No som responsables de les
agressions que rebem. Les nostres opinions, desitjos o reivindicacions són tan
legítimes com les d’un home. Ningú pot dir-nos com hem de viure o què hem de fer.
Només nosaltres podem decidir com volem viure i la dona que volem ser.
Novemb