Queden ...
per la 17a Fira de Santa Llúcia

L'Agenda

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre tota l'actualitat de Canyelles al teu correu electrònic.

Els balls de la Patusca i Panderetes estrenen vestits

2019 07 patusca2018 07 pandereteswebLes dues colles de l'Agrupació de Balls Populars estrenen vestits aquesta Festa Major

La Patusca és un dansa tradicional i única a Canyelles, recuperada en la Festa Major del 2009

Les Panderetes omplen de color les seves faldilles

PROGRAMA DE FESTA MAJOR AQUÍ

Ball de la Patusca

El ball de la Patusca estrena vestits en aquesta Festa Major 2019 coincidint amb el desè aniversari de la recuperació d’aquesta dansa tradicional canyellenca.  Va ser en l’edició del 2009 de la festa de Santa Magdalena que l’Agrupació de Balls Populars de Canyelles va voler recuperar La Patusca, un ball de camperoles d’antiga tradició canyellenca que mostra l’alegria d’aquestes dones després d’haver obtingut una bona collita. El ball, únic i antiquíssim, es feia a Canyelles a la sortida d’Ofici i  no es representava a Canyelles des de l’any 1925. Després d’un gran treball de recerca, amb la recuperació de textos i la recollida de testimonis reals  es va poder reconstruir el ball de manera molt fidel per presentar-lo a la Festa Major del 2009.

Pel que fa als vestits, en aquell moment no es va trobar cap dada concreta, així que es va optar per dissenyar un seguint la línia dels vestits de l’època: jersei blanc, mocador a ratlles, faldilla gris i mostassa, enagos fins als turmells, espardenyes creuades amb vetes de color blau, una espiga agafa al cabell i un barret de palla. Un vestuari que ara deu anys després canvia i que es descobrirà durant la Cercavila de la Pujada. Serà bàsicament el mateix, però amb un nou teixit més lleuger i els mateixos colors gris-negre i mostassa, i amb puntes. 

Dansa rodona recollida al ‘Costumari Català’ de Joan Amades
La Patusca és una dansa rodona, amb 16 dansaires, tot dones, que configures tres figures i tres cercaviles, que s’ha pogut recuperar gràcies al Costumari Català de Joan Amades. Aquest recull literalment:
-‘A Canyelles, en altres temps, així que havien donat el darrer cop de falç feien el joc de la patusca. El cap de colla o el qui havia segat les darreres espigues acoblava els quatre companys més braus o els més divertits i els qui havien resultat més curts de feina, els feia posar, agrupats, d’esquena i amb una o més faixes els lligava per damunt de les cames i els feia ajupir tots de mans a terra, de manera que es tocaven pel darrera, com si fossin quatre bèsties lligades o una amb quatre testes i setze cames. El capità pujava damunt del grup i atiava ara l’un, ara l’altre, dels companys, que en ésser requerits pel genet, havien de caminar i fer seguir els companys de recules i de gairell. La resta dels presents feien ball rodó entorn d’aquesta mena de monstre, que aneu a saber quin sentit devia tenir originàriament. Ballaven al so de corrandes, una de les quals feia referència a la patusca i en parlava com si es tractés d’un joc d’interès. Quan al camps no hi havia dones, els segadors que feien de patusca es solien treure les calces i, amb la camisa mig aixecada, en agrupar-se es tocaven al viu uns amb altres.-

Nous vestits de les Panderetes

La colla de Panderetes de l’Agrupació de  Balls Populars també renova el seu vestuari en aquesta Festa Major de Santa Magdalena. Si fins ara totes les faldilles eren d'un únic color, a partir d’ara seran personalitzades i cada una de les integrants de la colla la portarà diferent, seguint els colors de l’Agrupació de Balls Populars. També cada una de les faldilles tindrà una puntilla pròpia. Les camises seguiran sent blanques i s'ihi incorpora una banda amb una blonda.
Els colors de l’Agrupació també s’inclouen a les cintes de les panderetes, fins ara liles, que a partir d'ara seran també dels colors de l'Agrupació.
També hi ha un petit canvi a les espardenyes, que deixen de ser liles, i passen a tenir totes les cintes de color negre.