La processionària és un insecte autòcton, propi de la nostra zona climàtica i de l'entorn rural on es troba enclavat Canyelles, que afecta especialment als pins. És conegut per les files o processons que forma els seus individus i per les bosses penjants que construeixen a les branques dels arbres.

Durant els darrers anys està assolint a Catalunya l'expansió més gran de les darreres dècades a causa de les temperatures molt suaus de les darreres tardors/hiverns, el moment crític en el desenvolupament de les erugues.

Encara que, la majoria dels pins, rebroten quan es normalitzen les condicions meteorològiques, la processionària és un greu problema per les afectacions que causa a les persones, en forma de reaccions al·lèrgiques i urticàries, tant per contacte directe, com per l'aire. També afecta, sobretot, als gossos.

El seu cicle vital és el següent: Si a la tardor no fa fred, que és quan es troben en la fase eruga més vulnerable, sobreviuen en gran nombre i teixeixen les seves bosses o nius on passen l'hivern. Els seus llocs favorits són les zones més solejades on estaran a major temperatura.

Cap a febrer/març baixen dels nius, formant les seves processons i s'enterren a terra per transformar-se en papallones. Aquest cicle però, vista la bonança climatològica, es desfasa i ara mateix, s'està avançant.

Què s'hi pot fer?

Per a les grans extensions de boscos, lluny de les zones habitades i en casos excepcionals, és possible una fumigació amb mitjans aeris, fen servir, en tot cas, insecticides biològics. La legislació ambiental europea, cada vegada més restrictiva i exigent, fa que cada vegada sigui més difícil de fer. Tot i així, els resultats que s'obtenen no són sempre els desitjats. En un municipi com el nostre, el tractament aeri és impensable, s'ha d'actuar amb medis terrestres – camió amb dipòsit i canó – sense afectar directament zones habitades i per tant, amb un abast i efectes limitats.

I si les tinc al meu jardí o tocant a casa meva?

A banda d'afectar les grans pinedes la processionària, també, arriba a les urbanitzacions, a les zones poblades creant problemes directes a la ciutadania.

Per lluitar contra la plaga, hi ha algunes opcions: es poden tallant les branques que tenen bosses/nius, retirant-les i cremant-les, tenint molt comte de no tocar mai directament ni les erugues ni els nius. També es pot cridar una empresa especialitzada en lluita antiplagues que farà servir productes químics o biològics autoritzats. Es poden fer servir altres tècniques com trampes amb feromones, barreres físiques als troncs, endoteràpia amb insecticides, caixes nius per a depredadors de les erugues (ratpenats o ocells), etc... Aquests mètodes tenen una eficàcia més limitada i actuen a més llarg termini.

L'objectiu final de tot plegat no seria l'eradicació total de la processionària, quelcom impossible en el nostre entorn rural, sinó realitzar-ne un control poblacional o dit d'una altra manera: que hi hagi processionària no és dolent ni estrany, el problema és que n'hi hagi molta. La processionària és una plaga autòctona que fins i tot té un paper beneficiós en el cicle general biològic, ja que, per exemple, serveix d'aliment a ocells i ratpenats.

I l'Ajuntament, què pot fer?

Durant la passada tardor quan, dins del seu cicle vital, la processionària és més vulnerable, mitjançant una empresa especialitzada en lluita antiplagues, l'Ajuntament va emprendre una actuació de fumigació terrestre de totes les zones verdes i terrenys municipals i fent una interpretació i aplicació de la legislació ambiental vigent molt generosa, va fumigar tot aquells pins accessibles des dels camins i vies principals de tots els nuclis habitats del municipi. Aquesta actuació, que no té igual en tota la comarca, va suposar una despesa municipal que va superar els 5000 €.
Tal com ja s'ha dit però, els resultats aconseguits no són mai els desitjats i encara menys, si es té en compte les especials condicions meteorològiques d'aquesta passada tardor i hivern que afavoreixen l'expansió de la plaga.
L'Ajuntament continuarà actuant en totes aquelles afectacions a particulars que provinguin de pins situats en sòl públic. Qualsevol altra afectació però, haurà de ser empresa pels mateixos particulars afectats fent servir qualsevol de les possibilitats que s'han explicat anteriorment. Vivim en un entorn rural que, com a tal, té molts avantatges però, en situacions climàtiques concretes, també presenta inconvenients que cal conèixer i acceptar.