L’any 2013 va ser declarat l’Any Europeu de la Ciutadania. Aquesta proclamació és una crida a la divulgació i conscienciació dels drets que, pel fet de ser ciutadans de la Unió Europea, gaudeixen els més de 500 milions de persones que viuen als estats que la integren. Ara fa 20 anys que el Tractat de Maastricht va introduir el concepte de “ciutadania europea” i va atorgar a la ciutadania uns drets particulars per pertànyer a la Unió Europea.

També l’any 2013 serà un altre any d’ampliació. Ens hem de felicitar per la incorporació del 28è estat europeu a la UE. L’adhesió de la República de Croàcia té una significació molt especial, ja que es produeix en un moment de gran incertitud com a conseqüència de la profunda crisi que afecta no únicament els sectors econòmics, sinó, i fonamentalment, la ciutadania, i per extensió, el model d'integració que tants bons resultats ens ha donat des que van ser constituïdes les comunitats europees, ara fa més de mig segle.

L’adhesió de la República de Croàcia ens assenyala que, malgrat la difícil situació que viuen milions de ciutadans i ciutadanes europeus que, segons les estadístiques, posen cada dia més en dubte els avantatges de la seva pertinença a la Unió Europea, el projecte d’ integració, de construir un espai europeu unit i potencialment competitiu en l’actual món globalitzat continua tenint una forta atracció.

En aquesta situació, és molt oportú que la ciutadania celebri el seu any demanant i exigint als governants el respecte dels drets que recull el Tractat de la UE, que són complementaris als seus drets nacionals. Es tracta de conèixer i fer valdre aquests drets, que no són prou coneguts per la majoria dels ciutadans i ciutadanes, especialment els de lliure circulació i residència en altres països de la Unió Europea.

El moment és també molt oportú, ja que l’Any de la Ciutadania se celebra poc abans de les eleccions europees de 2014, la qual cosa permetrà informar els ciutadans i ciutadanes del seu dret a votar i animar-los que ho facin.

El Consell Català del Moviment Europeu, seguint la crida del Parlament i de la Comissió europea, s’ha fixat com activitats principals per aquest any organitzar debats i sessions de divulgació sobre les drets dels ciutadans per conèixer la seva opinió i les seves propostes. Així ha estat la Jornada anual que es va celebrar al Parlament de Catalunya al passat

mes de març.

A Europa, la ciutadania té la sensació que el poder és llunyà i tecnocràtic. Això aparta els ciutadans del procés d’integració. Europa ha de ser més democràtica. La democràcia és la millor manera de conservar la sobirania, i Europa ha de ser democràtica i sobirana. Davant els reptes econòmics i financers als quals s’enfronten els estats membres de la UE, la necessitat de potenciar la dimensió ciutadana de la Unió és urgent.

La participació de cada ciutadà i ciutadana de la UE en la comunitat i en la societat de la qual forma part, sigui nacional, d’ àmbit local, regional o europea, és vital per a la salut democràtica i el futur de la Unió Europea.

I ara és més important que mai. Els ciutadans i ciutadanes estan percebent que els líders del governs europeus no són mereixedors de la seva confiança. Fa ja 5 anys que va esclatar la crisi financera a Europa i els nostres governants no han trobat la manera de superar la situació. Més aviat al contrari. L’any 2012 i el 2013 són anys de recessió econòmica per a la majoria dels estats membres, la qual cosa demostra que les polítiques d'austeritat exclusiva no fan més que agreujar la situació. Els casos dels països denominats perifèrics són ben evidents. Les polítiques d’austeritat per si soles no solament no han aconseguit reduir el dèficit públic sinó que han disparat els deutes públics i les taxes d’atur i han precipitat la caiguda del PIB.

La feblesa dels governs europeus s’ha posat en evidència amb el dictat de les mesures decidides pel rescat de Xipre. El Consell europeu va estar a punt de cometre un acte de flagrant il•legalitat contra la legislació europea. Decisions com aquesta trenquen la seguretat jurídica, pilar bàsic del sistema econòmic, i perjudiquen la imatge i la força d’ Europa com una comunitat de dret.

El Consell Català del Moviment Europeu se solidaritza amb el Parlament europeu i expressa la seva profunda preocupació sobre la qüestió bancària a Xipre i hi pren posició: els dipòsits de menys de 100.000 € han d'estar exempts de qualsevol gravamen. Cal trobar una solució més justa i sostenible per al poble xipriota. Necessitem una solució europea per a tots els problemes que suporten molts països europeus, no una solució externa. Els estalvis dels ciutadans i ciutadanes de cap estat membre no han de ser utilitzats per rescatar el sector bancari.

El sistema bancari de l’Eurozona està experimentant una transformació radical amb la creació d'una unió bancària i un mecanisme de supervisió únic. La situació a Xipre subratlla la necessitat que aquestes noves eines es posin en marxa al més aviat possible. La supervisió directa de la UE sobre les entitats bancàries a la zona euro serà clau per assegurar que no es tornin a produir crisis similars.

Cada dia és més evident que la Unió Europea no travessa tan sols una profunda crisi econòmica, sinó que aquesta crisi té un protagonisme eminentment polític, de lideratge. Els caps de govern dels estats membres de la UE han caigut, com ensenya la tradició més conservadora, en la defensa del nacionalisme més ortodox, en el proteccionisme més ferotge, abandonant tot esperit de solidaritat, que és norma fonamental per avançar en el procés d’integració europea.

Mentre es parla de més Europa, els caps d’ Estat i de Govern són reticents a cedir sobirania per avançar en la realització de més polítiques comunes.

Per posar remei a aquesta situació, la Unió Europea (que està fent esforços importants, però insuficients) ha de dotar-se, al més ràpidament possible, d' instruments semblants a aquells dels quals es beneficien els nostres socis o competidors en els mercats mundials: una política econòmica coherent, un pressupost “federal” significatiu, recursos propis adequats, una capacitat d’endeutament autònoma, una unió bancària ben estructurada sense limitacions, etc.

El Consell Català del Moviment Europeu vol també en aquesta Declaració mostrar la seva conformitat i el seu suport al Consiglio Italiano del Movimento Europeo per demanar a la Comissió europea de sotmetre a l’ autoritat pressupostària un nou projecte de perspectives plurianuals després de les eleccions europees de la primavera de 2014, i que sigui el nou Parlament europeu el que estableixi les seves prioritats financeres precisant que seran una condició sine qua non pel vot de confiança previst en l’ article 17 del Tractat de la Unió Europea.

Finalment, aprofitant que aquest és l’any del Ciutadà, el Consell Català del Moviment Europeu invita els ciutadans de Catalunya a mobilitzar-se i a participar en els actes que tindran lloc al llarg de l'any i a comprometre’s personalment en la construcció europea afiliant-se al Moviment Europeu!