Canyelles segueix amb el seu reconeixement a les colles de balls populars del municipi.

Com és tradició, en cada Festa Major, s'inaugura una escultura dedicada a un dels balls i en aquesta ocasió, és el Ball de la Patusca qui tindrà el seu reconeixement.

L'escultura és obra de Virgilio Serna i s'ha situat a la rotonda dedicada als balls blancs, a la confluència de l'Avinguda Vilafranca i l'Avinguda del Romanguer. L'escultura s'inaugura durant la Cercavila de la Pujada, el dissabte 20 de juliol.

BALL DE LA PATUSCA

Va ser en l’edició del 2009 de la Festa de Santa Magdalena que l’Agrupació de Balls Populars de Canyelles va voler recuperar La Patusca, un ball de camperoles d’antiga tradició canyellenca que mostra l’alegria d’aquestes dones després d’haver obtingut una bona collita.

El ball, únic i antiquíssim, es feia a Canyelles a la sortida d’Ofici i  no es representava a Canyelles des de l’any 1925. Després d’un gran treball de recerca, amb la recuperació de textos i la recollida de testimonis reals  es va poder reconstruir el ball de manera molt fidel per presentar-lo a la Festa Major del 2009.

Pel que fa als vestits, en aquell moment no es va trobar cap dada concreta, així que es va optar per dissenyar un seguint la línia dels vestits de l’època: jersei blanc, mocador a ratlles, faldilla gris i mostassa, enagos fins als turmells, espardenyes creuades amb vetes de color blau, una espiga agafa al cabell i un barret de palla. Un vestuari que el 2019 es va renovar en la Festa Major de Santa Magdalena. Seguía la mateixa línia de l’anterior, però amb un  teixit més lleuger i els mateixos colors gris-negre i mostassa, i amb puntes. 

Dansa rodona recollida al ‘Costumari Català’ de Joan Amades
La Patusca és una dansa rodona, amb 16 dansaires, tot dones, que configuren tres figures i tres cercaviles, que s’ha pogut recuperar gràcies al Costumari Català de Joan Amades. Aquest recull literalment:
<<A Canyelles, en altres temps, així que havien donat el darrer cop de falç feien el joc de la patusca. El cap de colla o el qui havia segat les darreres espigues acoblava els quatre companys més braus o els més divertits i els qui havien resultat més curts de feina, els feia posar, agrupats, d’esquena i amb una o més faixes els lligava per damunt de les cames i els feia ajupir tots de mans a terra, de manera que es tocaven pel darrera, com si fossin quatre bèsties lligades o una amb quatre testes i setze cames. El capità pujava damunt del grup i atiava ara l’un, ara l’altre, dels companys, que en ésser requerits pel genet, havien de caminar i fer seguir els companys de recules i de gairell. La resta dels presents feien ball rodó entorn d’aquesta mena de monstre, que aneu a saber quin sentit devia tenir originàriament. Ballaven al so de corrandes, una de les quals feia referència a la patusca i en parlava com si es tractés d’un joc d’interès. Quan al camps no hi havia dones, els segadors que feien de patusca es solien treure les calces i, amb la camisa mig aixecada, en agrupar-se es tocaven al viu uns amb altres.>>